La ciutadella i museu
La passejada pel recinte de la Ciutadella és imprescindible per als qui visiten Roses. Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, la Ciutadella aplega vestigis de diferents èpoques i ocupacions. La fortificació militar, amb la monumental Porta de Mar, és un recinte de 131.480 m2 d'estil renaixentista que va ser construït el 1543. El seu interior és un important jaciment arqueològic on es troben les restes de la ciutat grega de Rhode, fundada l'any 776 aC pels rodis; el barri hel•lenístic, que va viure durant els segles IV i III aC els moments de màxima prosperitat de la ciutat; la vil•la romana, datada entre els segles II aC i VI dC; el monestir romànicollombard de Santa Maria, del segle XI, i les troballes del segle XIX.
Castell de la Trinitat
El castell de la Trinitat corona la punta de la Poncella per damunt del far de Roses. Aquesta construcció militar, que data de l'any 1544 (s. XVI), va ser edificada sota el regnat de l'emperador Carles I. Té forma d'estel de cinc puntes, amb arestes angulars pronunciades per defensar-se dels projectils enemics. Les seves dimensions són força considerables i els seus murs fan més dos metres de gruix. Tenia tres terrasses per a bateries de canons, obusos o morters, a diferents altures, per defensar el port i la costa.La seva guarnició era de dos-cents homes com a màxim. Tot el conjunt, encara que molt enderrocat, és un extraordinari exemple d'una fortalesa d'artilleria de costa.
Dólmens i menhirs
Habitada des de temps remots, Roses té un dels itineraris megalítics més complets i impressionants de la Costa Brava. Tres grans dòlmens són el record dels primers pobladors: la Creu d'en Cobertella (3000-2700 aC), el Llit de la Generala (3200 aC) i el Cap de l'Home. El dolmen de la Creu d'en Cobertella, que és el més gran de Catalunya, data del neolític i va ser declarat monument historicoartístic al març de 1964. Disposa d'una gran galeria, coberta per una llosa de quatre tones,que fa 5,20 metres de longitud, 2,45 d'amplada i 2,14 d'alçada. En el recorregut pels orígens del municipi també s'hi troben els dos menhirs de la Casa Cremada, que daten del quart o del tercer mil•lenni aC: la cista de la Casa Cremada, que havia tingut un ús funerari, com els dòlmens, i la cova-dolmen del Rec de la Cuana, datada el 2500 aC.
